(Ara Balears, 7/02/2015)

La denúncia d’una concessionària de manteniment de carreteres per la tala de pins reobre la polèmica per la gran quantitat de tanques irregulars

JAUME PERELLÓ Palma. Els fets succeïren el mes de novembre de l’any passat. Els empleats de l’empresa contractada pel Consell per dur a terme el manteniment de l’autovia Palma-Inca, la Unió Temporal d’Empreses Eix Central, es trobaren que una trentena de pins plantats al llarg d’aquesta via havien estat tallats.

Immediatament acudiren a denunciar els fets a la Policia Nacional i destacaren que no havien estat ni arrabassats ni robats, sinó senzillament ‘copats’, per tal que no creixin. Els treballadors, a la pregunta de si es podia sospitar d’algú, manifestaren que no, si bé en l’exposició dels fets que figura a l’expedient policial s’inclou el nom de l’empresa que controla la major part d’aquestes tanques, Malla Publicidad, i es deixa caure que podria ser un argument que explicàs tan estrany succés: que es volgués impedir que els pins creixin i tapin la publicitat.

El gerent de l’empresa de manteniment, Carles Calafat, assegura que “nosaltres no tenim ni idea de qui va ser, sols vàrem posar en coneixement de l’autoritat uns fets, igual que feim quan ens roben les plantes o el material. És cert que l’incident era diferent. Els havien tallat la part de dalt, per tant la idea era que no poguessin fer-se grans”, afirma.

Il·legalitats

Sigui qui sigui que hagi talat els arbres, la qüestió de fons és molt més gruixada. Són legals les tanques que aquests pinets ja mai més taparan? Amb la llei a la mà, bona part d’elles no. L’article 36 de la Llei de carreteres (5/90 de 24 de maig) estableix que no es poden instal·lar al costat de les vies i que nomes se’n poden posar a les travesseres de població, i sempre que sigui sòl urbà.

No només això. En sòl rústic, que n’és ple, queda completament prohibit el muntatge d’aquest tipus de tanques, segons la disposició addicional novena de les Directrius d’Ordenació Territorial, que només les admeten si són “rètols de caràcter informatiu ubicats a la mateixa finca on es desenvolupa l’activitat anunciada, que seran objecte de regulació reglamentària específica, els cartells que assenyalin llocs d’interès públic, no comercials, i les indicacions d’ordre general”.

Llavors, si no es poden posar devora les carreteres i tampoc en sòl rústic, com pot ser que n’hi hagi tantes? “És un negoci que mou molts doblers i en el qual no es vol posar ordre de manera clara. Un temps hi havia molts expedients, tant municipals com al Consell de Mallorca, però misteriosament molts acaben en no res”, afirma un advocat especialitzat en dret urbanístic que demana no ser identificat.

El responsable d’Urbanisme i Carreteres del Consell, Mauricio Rovira, informat de les intencions de publicar aquest reportatge sobre el cas concret d’una sospitosa tala d’arbres denunciada per la seva pròpia concessionària, i de la situació en general, no ha oferit cap resposta. “En tot cas”, recorda l’advocat, “és una situació que ve d’enrere. Llevat d’alguna excepció molt aberrant, en realitat actualment ja no hi ha tantes denúncies perquè la mateixa administració les té dins un calaix”, sentencia.

Impacte visual

A banda de la circumstància legal, que sembla no ser suficient per posar ordre en matèria de tanques, aquestes instal·lacions provoquen un important impacte visual. A l’entrada a Palma des de l’aeroport, la primera impressió que s’endú un turista quan arriba és plena d’enormes cartells sense ordre ni sistema. Illes com Lanzarote han elaborat una rigorosa normativa en què impera el concepte paisatgístic i el bon gust. El centre urbà tampoc se’n salva. Ahir mateix, l’entitat ARCA va demanar a Cort que retiri la publicitat de les cabines telefòniques de la Rambla perquè vulnera la normativa municipal.