(Ara Balears, 31/10/2013)

Els tècnics urbanistes demanen una legalització amb "condicions"

JAUME PERELLÓ. L'associació de tècnics urbanistes va demanar ahir al Govern [Nota de Disúrbia: una mica tard, perquè el projecte ja s'està tramitant en el Parlament...] que incorpori una sèrie de correccions "clau" per evitar que la llei del sòl que ara es troba en tràmit parlamentari suposi una burla a l'esperit de les normes existents i a l'ordenació del territori.

El portaveu, Joan Alemany, va assegurar que no "es pot regularitzar una construcció il·legal de qualsevol manera. Cal posar-hi uns requisits molt concrets". En la seva opinió, aquestes condicions bàsiques, i així ho formularen a les seves al·legacions, són que hi hagi "una única edificació en la parcel ·la, que l'edificació respecti la reculada i l'altura que marca la normativa, i que el volum de la construcció no superi els 1.500 metres cúbics".

A més a més, a parer d'aquest col·lectiu de caràcter tècnic, també és fonamental exigir als beneficiats pel procés de legalització que els acabats de la construcció respectin l'estètica tradicional de les edificacions en sòl rústic.

Indisciplina

De totes maneres, per Alemany, advocat expert en urbanisme, el fet que s'estigui plantejant una amnistia per part del Govern "és la confirmació i la mostra més clara que la disciplina urbanística ha fracassat. És una llàstima, però els ajuntaments no fan complir la llei i per això arriba un moment en què cal donar una sortida a la situació". El problema, en opinió seva, és que l'actual solució és injusta per "als que han complit la llei i han anat pel camí de la llicència", ja que no posa restriccions.

Forta oposició

Malgrat que la llei del sòl és una important compilació normativa i, per tant, en molts aspectes no aporta novetats, allà on "es fica" no ho fa per res. Per això, el projecte de llei, que ja és en tràmit parlamentari, ha rebut crítiques i al·legacions del GOB i del Col·legi d'Arquitectes. Aquest organisme va demanar, pel que fa a l'amnistia de cases il·legals, que s'adoptin mesures de control i garanties en un procediment que, a més, és complex.

Pel que fa al GOB, l'entitat va dir que l'actual redactat "redueix la reserva de sòl per a la construcció d'habitatges de protecció oficial, és a dir, afavoreix la segregació social dels rics, perquè permet que els barris es diferenciïn per classes socials". Així mateix, segons va afirmar ja fa mesos el grup ecologista, "lleva competències als consells insulars per als municipis de més de 10.000 habitants perquè aprovin planejaments incoherents, perquè no hi haurà la supervisió supramunicipal".

Llei a mida per als assentaments il·legals

El GOB ja va criticar en el seu moment que la Llei del sòl "acaba la feina bruta de legalització d'assentaments irregulars en rústic feta pel decret Company". Ara, els tècnics urbanistes també demanen que s'elimini l'actual redacció d'aquest apartat del projecte de llei, que permetria la declaració automàtica dels assentaments rurals com a sòl urbà. "El sòl urbà -explica Alemany- comporta uns drets i obligacions dels propietaris en relació a la cessió d'espais públics dels quals s'exonera els assentaments rurals si se'ls qualifica urbans de cop" digué. Com en el cas de l'amnistia de cases en sòl rústic, els urbanistes indiquen que és necessari posar uns requisits, marcar unes pautes i no donar carta blanca als irregulars.