Deià: Llucalcari, net com una patena |
(Diari de Balears, 1/06/2011)
El Consell dóna per acabada la primera fase de les demolicions. Territori ho ha deixat a punt perquè el 2012 es tomi la resta
Lluc García. El Consell de Mallorca ha donat per finalitzada la primera fase de les demolicions de Llucalcari, atès que ja no hi ha rastre dels dos primers xalets tomats per ordre judicial després d'un litigi de gairebé un quart de segle. Les marjades que fins fa pocs mesos ocupaven dos habitatges de luxe situats en un lloc privilegiat de la serra de Tramuntana ara estan més netes que una patena, reomplides de terra vegetal i "ressembrades" amb una minsa vegetació aportada per la Conselleria de Medi Ambient del Govern: 40 pins i la mateixa quantitat d'ullastres i mates llentiscleres. Només uns marges de més qualitat que l'esperable en un lloc com aquest i restes de la vegetació dels antics jardins -inclosos diversos fassers i, fins i tot, un arbre de visc i altres plantes "domèstiques"- fan intuir que allà hi havia abans algun tipus d'activitat no agrícola, l'única que serà possible a partir d'ara en aquests terrenys.
La consellera de Territori en funcions, Maria Lluïsa Dubon, i el batle de Deià, Jaume Crespí, destacaren altre cop la importància que ha tingut la "col·laboració entre institucions per fer efectiu el compliment de la sentència". Dubon posà en relleu que "la demolició, tot i haver-se d'efectuar a mà, s'ha fet en el termini estipulat de cinc mesos i s'ha reaprofitat gairebé tot per poder restituir, en la mateixa fase, l'entorn dels habitatges".
Quant a les dues cases que encara estan dempeus, i habitades, Dubon subratllà que "el Consell ha habilitat els mecanismes perquè el procés no s'aturi, encara que, evidentment, això ho haurà de fer el pròxim equip de Govern". Per part seva, el batle (també aviat conseller electe del Consell) es mostrà convençut que "d'aquí a un any, el procés quedarà completament culminat".
Crespí recordà que les parcel·les on hi havia les cases "certament pertanyen als propietaris, però són rústiques i totalment inedificables, perquè són de 15.000 metres quadrats i la zona està totalment protegida". Pel que fa al sender que hi davalla, també afectat per la sentència, Crespí es mostrà taxatiu: "Evidentment, el camí ha de desaparèixer: ara només mancaria que els qui volien aquest paratge verge en volguessin fer ús per anar ells a la platja".