(1/01/2009)

Molts d'anys i feliç 2009 a tots els lectors del nostre blog!!

Com és habitual cada any, passarem avui revista al que es poden considerar les notícies més positives i més negatives de l'any que hem deixat enrere.

EL MILLOR DE 2008
• La creació de l'Agència per a la protecció de la legalitat urbanística i territorial de Mallorca. Evidentment és molt prest per poder jutjar la rellevància d'aquest nou organisme (que neix amb greus mancances pressupostàries i de personal), però cal dir que respon a una aspiració molt antiga, ja recollida per Disúrbia l'any 2001, de trobar una solució a la generalitzada indisciplina urbanística que no depengui dels polítics de torn ni dels recursos que gestionen unes autoritats que es desentenen d'aquestes qüestions. Només per això, la seva creació ja és digna d'esment; a partir d'aquí, el temps dirà si funciona o només és una iniciativa fracassada com les que fins ara tenim.
• L'anunci d'una nova Llei del sòl. A la fi sembla que gaudim d'un text amb possibilitats de tirar endavant, sempre que els membres del Govern se n'oblidin per un moment de les seves ridícules baralles internes i posin els interessos generals per damunt dels purament partidistes. L'articulat ha sorgit d'un grup d'experts i en principi no es pot considerar decantat ideològicament, si bé les males llengües ja ens han confirmat que una cosa és el que aprovaren els tècnics i una altra el que s'ha volgut plasmar en l'avantprojecte que ha circulat a final d'any. Salvant això, cal dir que en matèria de disciplina urbanística és on es troben les principals novetats, i que si s'aprovassin tal com ara estan permetrien avançar molt en aquesta qüestió. L'amenaça, com sempre, són les modificacions que hi puguin introduir els polítics...
• Les sentències d'Andratx i de Ciutadella. Sempre és bo que els processos judicials culminin d'una vegada per totes, i enguany ho han fet dues de les peces derivades de l'operació Voramar i altres relacionades amb els hortals de Ciutadella. En el primer cas, però, les sentències es poden qualificar de perilloses, ja que respecte a la casa-magatzem d'Eugenio Hidalgo deixen oberta la porta a que la demolició no la faci ell sinó l'Administració, i quant al restaurant El Grillo es fa reserva expressa d'accions a l'Administració perquè castigui la infracció urbanística que el tribunal aprecia però no sanciona. No era això el que esperàvem dels tribunals penals, però benvingudes siguin totes les sentències que posin ordre en relació amb les il·legalitats urbanístiques.

EL PITJOR DE 2008
• La catàstrofe de l'Hotel Son Moll. Sense cap dubte, la cagada de l'any, amb morts inclosos. No és qüestió de cercar qui és més culpable que qui en aquest assumpte, perquè culpa en tenen tots els que hi han intervingut, per activa o per passiva. Del que es tracta és de trobar solucions perquè no es torni mai a repetir un desastre com aquest, que només posa en evidència el que des de fa anys predicam en el desert des d'aquest blog: la indisciplina urbanística és la norma i no l'excepció a les nostres illes, i es tracta del major problema que patim a l'arxipèlag, ho creguin o no. I el que és estrany és que encara no hi hagi més víctimes.
• El mercat nou d'Inca. Un altre exemple de desgràcia urbanística, protagonitzada per autoritats municipals que ja han perdut tots els papers i demanen a crits l'entrada en el manicomi. És fa un projecte il·legal, que després es vol fer passar com un error del planejament, les obres només fan acumular retards per culpa del projecte, que no saben com l'han d'arreglar, no es paga a la constructora... En fi, un autèntic despropòsit d'aquells que únicament es veuen en aquestes illes tan castigades per les bogeries administratives.
• El culebró de la casa de Michael Cretu. Des de 2004 venim informant des de Disúrbia sobre la imminència de la demolició d'aquesta aberració sense nom condemnada en totes les instàncies judicials... i encara és l'hora que es comencin les obres. Ja n'estam farts de situacions com aquestes, que només beneficien als infractors, i que haurien de gaudir d'una major efectivitat per part dels òrgans jurisdiccionals i dels ajuntaments implicats. Fins ara hem assistit a un inacabable exercici d'imaginació per posar traves a la reposició de la realitat, tant per part del responsable com de l'ajuntament, i és natural que la ciutadania se senti indignada i escandalitzada.

Però, al marge de tots aquests desgavells, les més de tres-centes persones (urooo!) que feim aquest blog volem fer-vos arribar els nostres millors desitjos per aquest any que a la fi comença, esperant que la crisi econòmica acabi amb aquesta malaltia de construir sense papers i que hi hagi molts de caps de fibló que se'n duguin cases il·legals, perquè si hem d'esperar que les tomin els infractors...