(Collita pròpia, 25/01/2007)

No ens agrada massa parlar de nosaltres mateixos (de fet, ocultam la nostra identitat), però en mig de tota la brutor que normalment ocupa aquesta web està bé que de vegades publiquem qualque floreta... Avui citam l'entrada de 21/01/2007 del blog de Miquel Àngel Llauger, conegut dirigent d'Els Verds. Diu així:

Aquest blog no pot fer millor servei al país, avui, que donar a conèixer, per als que no teníeu notícia de la seva existència, un blog excel·lent: Disúrbia.

Es defineix com a "bitàcora sobre la disciplina urbanística a les Illes Balears", i és un arxiu de notícies i documents sobre aquest camp. Ara mateix, mentre passava el diumenge capvespre repassant l'historial del PP en matèria de corrupció urbanística (una tasca inesgotable, ja ho sé), hi he recorregut. He tornant a quedar sorprès d'aquest blog: per la seva circumscripció a una matèria tan assenyalada i alhora la seva exhaustivitat (tres, quatre, cinc notícies diàries), i per la bona organització (arxius ben organitzats cronològicament i per illes, amb seccions especials com "Operació Voramar").

La definició que en donen els propis autors (anònims: com m'agradaria poder felicitar-los!) és tota una declaració de principis, a més d'una exacta radiografia del país:

Disúrbia vol ser el testimoni del principal problema que realment pateixen les Illes Balears: l'estesa pràctica d'un urbanisme absolutament il·legal contra el qual ningú no té voluntat ni de lluitar-hi ni de posar-li remei.

Per a Disúrbia, la fi del món balear ja fa temps que ha començat, i l'únic que succeeix és que encara no ens hem adonat. Les senyes d'aquest apocalipsi, però, les podem veure arreu, ja sia dins el sòl rústic cada cop més colonitzat, o en l'urbà de cada vegada més saturat.

Contra això, probablement ara ja només seria efectiva una solució de caire militar. Però com que no ens la podem permetre, ens limitarem a deixar a Internet la recopilació d'aquelles senyes que ningú no va sebre veure, tot i que sortien cada dia als diaris. Si hi ha supervivents, esperam que puguin aprendre qualque cosa d'elles.

Com a dada curiosa, podem dir que a la coherència del Sr. Llauger se li deu una de les actuacions pioneres en matèria de disciplina urbanística a les nostres illes, en relació amb la impugnació d'una llicència a Montuïri, i ja era hora de què se li reconegués. Per tant, com haurà deduït ja el lector, en realitat per a ell alguns de nosaltres no hauríem de ser gent anònima, però de vegades el dimoni habita els cors de qui menys ens esperam...