EDITORIAL

Les darreres notícies sobre el projecte de Llei del Sòl de les Illes Balears que està preparant el Govern resulten ser realment desconcertants i ens haurien de fer reflexionar sobre les intencions de l'executiu balear respecte al tractament de les infraccions urbanístiques.

Deixarem de banda l'espinós assumpte que hauria de ser el primer a considerar: és el Sr. Jaume Massot el més indicat per elaborar una llei com aquesta, vista la seva gestió de l'urbanisme a l'Ajuntament d'Andratx? Tots coneixem la resposta, però no ens ficarem ara en analitzar les causes d'una decisió eminentment política.

En tot cas, el que primer crida la nostra atenció es que si les dues mesures anunciades són les principals novetats del nou text, malament anam. Vol dir que un problema tan greu com el de la generalitzada indisciplina urbanística es resoldrà mitjançant el registre de la propietat i suprimint les subrogacions dels consells insulars? Significa que això és tot el que se li ha ocorregut al Govern per remitjar la qüestió? On són les mesures adoptades a altres comunitats autònomes, com les expropiacions-sancions, la retirada de comptadors definitius de llum, la figura del Síndic del Territori, les polèmiques mesures per afavorir les legalitzacions, etcètera, que en canvi sí que es podrien tenir com a novetats? No hi pot haver més imaginació en tot aquest assumpte?

Per una altre costat, les mesures que ara es proposen només es poden qualificar com a de dubtossíssima eficàcia. L'obligatorietat de la inscripció registral de certs actes (deixant de banda que pot col·lisionar amb la regulació estatal) és gairebé impossible d'aconseguir per motius materials derivats de la manca d'inscripció de la majoria de les parcel·les rústiques (i de les edificacions que s'hi han construït, que aquesta és un altra), així com de les dificultats que sorgeixen des del moment en què caldria comunicar també l'acord a totes les persones amb drets afectats (usufructuaris, deutors hipotecaris, persones mortes o desconegudes, etc.). La desaparició de les subrogacions dels consells insulars -l'únic mecanisme que, almanco a Mallorca, estava contenint una mica el desgavell d'il·legalitats- no pot satisfer més que als ajuntaments que propicien les infraccions amb la seva conducta permisiva o còmplice (amb segons qui, és clar, perquè dins de la il·legalitat no hi ha necessitat de tractar igual a tota la gent; res més mancaria). A més a més, en aquest cas es proposa que se les dotará de la capacidad de intervenir en esta materia «de forma conjunta con los ayuntamientos y siempre en segunda instancia». I qualcú ens pot dir, per favor, què significa això? Una subrogació light?

Finalment, el que més xoca de tota la qúestió és el seu caràcter provisional. Ni se sap molt bé en què consisteixen exactament les mesures proposades, ni se sap perquè ara surten a la llum, quan gairebé res més del projecte de Llei ha transcendit. Serà únicament un nou cas d'oportunisme polític, just després de l'anunci del Consell de Mallorca respecte a la hipotètica Llei del Síndic del Territori? Si així fos, significaria que l'urbanisme de les Illes Balears corre un gran perill si ha de ser aquesta la forma d'elaborar una norma tan important. Per fer-la així, valdria més que ens l'encarreguessin a nosaltres. I estau ben segurs de què la faríem millor, no ho dubteu.