(Ara Balears, 17/10/2015)

Mentre l’esquerra rumia la reforma de la Llei del sòl, els projectes fan fum

JAUME PERELLÓ. Si l’esquerra allarga una mica més el procés de revisió de la Llei del sòl que aprovà l’anterior majoria per promoure una aministia a les il·legalitats en sòl rústic, ja no farà falta canviar res. Perquè segons les dades del Col·legi d’Arquitectes de Balears, entre 2014 i el que duim de 2015, s’han tramitat 1.500 legalitzacions d’aquestes construccions als diferents ajuntaments de Balears.

Aquesta mesura, en concret recollida a la disposició transitòria desena de la norma elaborada per l’equip de Biel Company, va ser durament criticada pels col·lectius ambientalistes i per d’altres entitats, fins i tot pel mateix Col·legi d’Arquitectes, perquè d’alguna manera suposava la derrota final de la disciplina urbanística i, a més, arribava en forma de premi als infractors, que veien com pagant una quantitat podien aconseguir tots els papers d’una edificació irregular i fora d’ordenació.

Si s’observa el comportament dels expedients per mesos, sembla que el ciutadà identifica l’esquerra com una amenaça per a l’urbanisme il·legal, i per això d’una mitjana lleugerament superior al centenar d’ expedients mensuals al mes de maig s’arriba als 238, 217 al juny i 343 al juliol, quan el nou govern va anunciar la seva intenció de reformar aquesta norma. Aquella màxima que assegura que les mesures urbanístiques no s’anuncien sinó que es fan queda completament palesa en l’evolució dels nombres de legalitzacions.

De totes maneres, cal dir que precisament fins al mes de juliol els projectes pagaven ‘només’ un 15% de multa sobre el total del cost de l’obra, mentre que a partir de llavors ja passa a un 20%. “No és significatiu, potser va decidir algú i per això baixa després, però l’efecte polític també és molt important, perquè fins a l’estiu d’enguany no s’havien activat ni de bon tros tants particulars”, assegura un arquitecte que gestiona projectes de legalització i que no vol ser identificat.

Pel que fa el volum d’inversió, el total dels projectes legalitzats ha suposat més de 184 milions d’euros, als quals cal afegir el percentatge que estableix la llei en concepte de multa i que es queda l’Administració. “Aquest fet i la precarietat econòmica de les administracions fa que en realitat, per molt que es facin anuncis, no hi hagi pressa per canviar la Llei del sòl”, assegura la mateixa font.

Per ajuntaments, els eivissencs s’enduen els primers llocs, amb més de 300 cases tramitades només entre Sant Josep i Santa Eulària del Riu. A Mallorca, com és habitual, Pollença és la campiona del rústic il·legal amb 102 casos de legalització.

La inversió hotelera, la quarta part de l’anunciat

Tot i que els anuncis de la Federació Hotelera parlaven fins i tot de 400 milions d’euros d’inversió, les dades del Col·legi d’Arquitectes, a partir dels visats d’obra, baixen de manera significativa les previsions eufòriques dels empresaris. En dos anys, 2014 i el que duim de 2015, tots els hotelers illencs només han gastat 165 milions d’euros en reformes, sense comptar amb les inversions en mobiliari i despesa industrial dins els seus establiments. L’associació de constructors ja va dir abans de l’estiu que no els quadraven en absolut les declaracions de la Federació i la realitat de les seves empreses. Per illes, els hotels, restaurants i resta d’oferta complementària de Mallorca varen moure 131 milions d’euros en reformes, 22 les Pitiüses i 11 menorca, per totalitzar els 165,4 milions. Una xifra que fins i tot és inferior als 185 milions d’euros que ha aconseguit generar la legalització dels infractors en rústic.

Pel que fa al nombre d’habitatges visats en els nou primers mesos de l’any, la xifra va arribar als 1.479, cosa que representa un 108% més que a finals de setembre de l’any passat. El nombre va créixer a totes les Illes.